Perú, els inicis.

Hola, què tal? Aquesta història començà arrel de la II trobada de Familias en ruta al càmping de Vinyols i els Arcs en Tarragona al maig de 2014. Durant quatre dies vam escoltar apegaets a una altra família valencianeta, Jordi, Maite i el seu fillet Guim, els relats, en vivo y en directo, de famílies que viatgen pel món amb els seus fills de mil maneres diferents. Salutacions Persons!!! L'últim dia de la trobada i després d'una llarga conversa vam decidir fer un viatge, i per què no amb bicicleta???  També he de dir que la idea ja ens rondava pel cap des de feia temps, en formats diferents, amb caravana, furgoneta, per Europa, viatges curts... en fi, que ja teníem el foc preparat, faltava la xispeta.
Vam decidir comprar uns vols a Lima, al Perú, per a l'octubre, així tindríem temps per preparar el viatge amb la calma, encara que quasi no arribem!

Despeguem de València la matinada del 8 d'octubre i aterrem a Lima el 8 d'octubre per la nit (sis hores de diferència).

Els primers de la fila, aeroport de València

 

París, buscant el vol a Lima

 

Tots carregats, aeroport Jorge Chávez de Lima

Joan i Marcela i els seus fillets ens acullen amorosament en sa casa durant cinc dies. Nosaltres tenim el cap el cos i l'ànima desitjant muntar les màquines i començar a rodar. Gràcies família per compartir amb nosaltres la vostra llar, el vostre temps i caliu!!!

El dia 13 d'octubre arriba el gran dia, primer dia amb les bicicletes carregades, full equip, no havíem fet cap prova abans, ens sentíem molt estranys conduint amb tant de pes. I així, desequilibrats, vam començar a pedalejar.

Primera etapa: Lima-Playa del Silencio.
Sortir de la capital va ser menys caòtic del que esperàvem. Això sí, encara no portàvem cinc minuts circulant que ja vaig treure les eines, Xaro se sent incòmoda i insegura amb les proteccions dels pedals i necessita despendre's d'elles.

 Desmuntant les proteccions dels pedals

Ixim de Lima rumb a la Panamericana Sur, per la Antigua Panamericana Sur què és la paral·lela a la Panamericana Sur (¿redundante yo?), en principi més segura per anar en bici, encara que no hi ha voral i a vegades els cotxes passaven molt a prop. Molta pols, sí, molta. Lila tranquil·la en el seu carrito, dormint, jugant. Esta primera nit acampem a la platja. Hi han pescadors, pesquen amb el fil a la mà, sense canya, és curiós veure com llancen i arrepleguen el fil.

Primer acampada, Playa del Silencio

 

Pescador, Playa del Silencio

Al matí ens llevem i veiem dofins prop de la voreta, fantàstic!! primer despertar bicicleteroaventurero al querer. Desdejunem leche andina, a Lima vam comprar Quinua, Cañihua i Kiwicha (en ojuelas), posem aigua a calfar amb canela i clavo i quan bull li afegim els tres cereals, una cullerada per tassa, energia de bon matí; uns panets amb jamonada (com la mortadel·la) i palta (avocat) i a córrer!

Així anem fent kilòmetres poc a poc, sense pressa, Lila ens marca el ritme, quan té gana plora i parem, menja, juga un ratet i seguim; quan s'avorreix plora i parem, juga, menja i seguim. Els primers dies anem un poc perduts, intentem avançar quasi tot el dia; això va canviant amb el temps i anem acurtant el temps de pedaleig, així pel matí pedalegem fins a l'hora de dinar i parem, dinem (quasi sempre menú, de mitjana 5 soles) i així Lila pot jugar a la tarda i nosaltres tenim temps per descansar, muntar la tenda, netejar roba, comprar menjar, xarrar amb la gent. Ens agrada molt xarrar amb la gent, ens expliquen coses (sempre després de contestar a totes les seves preguntes) del seu dia a dia, com viuen, com mengen, en què treballen. Amb els nens també xarrem prou, hem de preguntar molt perquè solen ser vergonyosos, però al final ens expliquen alguna cosa sobre el cole, o sobre el poble, sempre saben on hi ha una aixeta amb aigua!!

Al dia següent vam arribar a Chilca i vam acampar també a la platja però dins de quatre parets sense sostre, vam començar a veure cartells de "propiedad privada, orden de disparar". En aquesta zona és prou habitual veure aquestes pintades, a mi (Carlos) m'incomoda un poc eixe sentiment de la propietat privada, després a la serra ja desapareix aquest recel.

Orden de disparar, Chilca

Casa per un dia, Chilca

El dia 15 va ser especial, férem els primers 100 km!! Wuau! Va ser emocionant veure com passava el marcador de 99 a 100.

Els primers 100 kilometreris!!

 

Vam arribar a Rosario de Asia després de 44km de pedaleig còmode per la costa, sense perdre de vista el mar. Vam acampar en un parc enfront d'una església, al cap d'una estona estàvem rodejats d'uns pocs xiquets que no paraven de preguntar què costaven les coses, les bicis, el carrito, las llantas (les cobertes al Perú són las llantas), feien broma i jugaven al nostre voltant. Al matí següent vam poder veure una manifestació amb xiquets d'una escola celebrant el dia de la inclusió a l'educació, reivindicant l'escola pública.

Xiquets curiosos de Rosario de Asia

Acampem al parc!

Dia de la inclusió a l'educació

El dia 16 vam ixir tardet, cap a les 11h, estàvem cansats. Després d'uns kilòmetres deixem la costa i ens dirigim cap a l'interior, a buscar el riu Cañete.

Direcció Cañete

 

Al cap de poc tenim un incident amb uns gossos. Prop d'una casa va ixir un gos lladrant darrere meu (Carlos) i quatre o cinc gossos més es van unir a la festa, un d'ells se'm va creuar davant de la bici i em va fer caure, menys mal que no anàvem molt ràpid i la caiguda va ser sense conseqüències, només un sustet i una alforja rascada. Cap a les 17h vam arribar a San Vicente de Cañete, primera ciutat mig gran després de Lima, vam decidir acampar en un parc. A la plaza de Armas (així s'anomenen les places principals a tots els pobles) els policies no ens van deixar acampar, massa bonic, així que vam anar a una plaça més menuda i vam acampar.

Eixa nit hi havia festa a la plaça, assajaven una dansa regional. Després, cap a les 22h, quan ja estàvem dins la tenda per dormir, va sonar música en uns altaveus que semblava que es partien, era música regionalnewage, és difícil d'explicar, també estaven assajant un ball, en fi, que per nosaltres era súpertard ja que a les 5 del matí ja ens llevem. El show va continuar fins noséquinhora, sort que som de bon dormir.

Esmorzant en el parc a S.Vicente de Cañete

 

A partir d'aquí començà el riu Cañete, per a la següent etapa.